formació, reflexió i debats

Reflexions sobre la reforma de la Constitució espanyola

Reflexions sobre la reforma de la Constitució espanyola

Dimecres 11 de juliol, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h

Seu universitària Ciutat d'Alacant


Un grup d'expertes i d'experts reflexionaran sobre una hipotètica reforma de la Constitució espanyola, tenint en compte l'Acord sobre la reforma constitucional aprovat pel Consell de la Generalitat el passat mes de febrer. Aquest constitueix un document polític amb el qual es vol fer una aportació i participar en un debat en què les comunitats autònomes han de jugar un paper actiu i fonamental com a subjectes polítics del sistema constitucional.

 

Hi participen:

  • Eliseo Aja (Universitat de Barcelona)
  • Andrés Boix (Universitat de València)
  • Ignacio Durban (Universitat de València)
  • Javier García Roca (Universitat Complutense de Madrid)
  • Ainhoa Lasa (Universitat d'Alacant)
  • Alberto López Basaguren (Universitat del País Basc)
  • Joaquín Martín Cubas (Universitat de València)
  • Javier Palao (Universitat de València)
  • Zulima Pérez (Universitat de València)
  • Argelia Queralt (Universitat de Barcelona)
  • Concepción Torres (Universitat d'Alacant)
 
 
 

Eliseo Aja Fernández

Va començar com a professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona en 1969 i va obtenir la càtedra en 1983. Ha treballat gairebé tots els temes clàssics de l'assignatura, però s'ha centrat especialment en diversos aspectes de l'estat autonòmic i del federalisme i en els drets dels immigrants. Ha sigut director de l'Informe de les Comunitats Autònomes, entre 1989 i 1998, i de l'Institut de Dret Públic de Barcelona des del 2001 al 2009. Va ser triat President de l'Associació de Constitucionalistes d'Espanya (2005-2008), i ha sigut membre i primer president del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (2010-2013).
 
Principals llibres que ha publicat o dirigit: Democracia y socialismo en el siglo XIX español (1976); Constituciones y periodos constituyentes en España 1808-1936, amb J. Solé Tura (1977); El sistema jurídico de las comunidades autónomas (1985); Las tensiones entre el Tribunal Constitucional y el legislador (1998); El estado autonómico. Federalismo y hechos diferenciales (1999); La reforma constitucional del Senado (2005); Veinte años de inmigración en España, amb J. Arango (2006); Inmigración y democracia (2012); i Estado autonómico y reforma federal (2014).
 
Ha format part de diverses comissions assessores de reformes constitucionals i legislatives en diversos països, especialment en matèria de regionalització, i també com a expert davant la ponència per a la reforma constitucional del Senat (1995), així com en el grup de treball del Consell d'Estat per a la reforma de la Constitució (2006). Igualment ha acudit com a expert al Parlament de Catalunya i a altres assemblees legislatives autonòmiques. 
 
 
 

Andrés Boix Palop

És doctor en Dret per la Universitat de València.
 
Ha realitzat estades d'estudi i investigació en diverses universitats europees com les de París (Paris I Panthéon-Sorbonne i París II Panthéon-Assas), Munic (Ludwig-Maximilians Universität München) i Frankfurt del Meno (Johann-Wolfgang-Goethe Universität Frankfurt am Main).
 
Com a professor titular de Dret Administratiu, imparteix docència en els graus en Dret i Periodisme de la Universitat de València, així com en diversos màsters oficials d'aquesta mateixa universitat (Màster en Dret de l'Empresa i Màster en Dret Administratiu i de l'Administració Pública), a més de participar en el Màster en Estudis Internacionals i de la Unió Europea des del seu inici, formant-ne part de la Comissió de Coordinació Acadèmica. També ha participat en diversos títols en altres universitats, entre els quals destaca la docència impartida en el Màster en Dret Constitucional Europeu, títol oficial ofert fins a 2012 per la Universitat de Granada amb docència en anglès i en castellà.
 
És responsable d'un dels primers grups d'investigació a Espanya dedicats a la investigació sobre la regulació pública de l'economia col·laborativa i la manera d'aconseguir amb ella els millors resultats en termes tant d'eficiència com de justícia social.
 
 
 
 

Ignacio Durbán Martín

És doctor en Dret i llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i de l'Administració.
 
Professor de Dret Constitucional en la Universitat de València i en la Universitat Internacional de València (VIU), així com en diferents màsters i cursos de doctorat. És Màster en Dret Parlamentari, Eleccions i Estudis Legislatius i ha sigut investigador becat en el Centre d'Investigació en Dret Públic de la Universitat de Mont-real (Canadà). 
 
Les seues principals línies d'investigació són la descentralització territorial del poder, el dret parlamentari i la justícia constitucional. Compta amb diverses publicacions acadèmiques sobre aquest tema i també ha impartit cursos i conferències en universitats espanyoles i estrangeres. Ha sigut recentment guardonat amb el XV Premi Manuel Giménez Abad per a treballs de recerca sobre descentralització política i territorial. Actualment forma part de la Subdirecció General del Gabinet Tècnic de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat social, Participació i Cooperació.
 
 
 

Javier García Roca

És catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, del Departament de Dret Constitucional de la qual ha sigut director, així com de l'Institut de Dret Parlamentari (Congrés dels Diputats - UCM). 
 
És president emèrit de l'Associació de Constitucionalistes d'Espanya, vicepresident de la International Association of Constitutional Law, vocal permanent de la Comissió General de Codificació, secció de Dret Públic, i codirector de l'Informe de les Comunitats Autònomes de l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona. És lletrat de carrera del Tribunal Constitucional, on va treballar set anys. 
 
Ha coordinat l'obra col·lectiva Pautas para una reforma constitucional. Un informe para el debate (2014) i participat en Ideas para una reforma de la Constitución (2017). Són nombrosos els seus articles sobre el dret de les comunitats autònomes, així com sobre les vies de reforma constitucional, i ha coordinat també nombroses cròniques de jurisprudència constitucional sobre competències territorials.
 
 
 

Ainhoa Lasa López

És doctora europea en Dret i professora de Dret Constitucional en la Universitat d'Alacant.
 
Les seues principals línies de recerca són: poder global de mercat, governança econòmica europea, model social europeu, i els efectes del constitucionalisme de mercat en la distribució territorial del poder.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Alberto López Basaguren

És catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc.
 
Doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Ha sigut membre del Comitè d'Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa, del Consell Assessor del Basc, així com de la Comissió Arbitral del País Basc –òrgan de resolució dels conflictes de competència entre les institucions comunes de la comunitat autònoma i els òrgans forals dels seus territoris històrics.
 
Actualment és membre, des de 2013, del grup que elabora l'Informe de les Comunitats Autònomes, de l'Institut de Dret Públic (Barcelona), encarregat del relatiu al País Basc. Pertany, des de juliol de 2015, al grup redactor del Projecte de reforma de la Constitució, constituït pel PSOE, així com al grup redactor del document Ideas para una reforma de la Constitución (novembre de 2017). És Life Member de Clare Hall College, Universitat de Cambridge (Regne Unit), des d'octubre de 2012
 
Les seues línies d'investigació són: els sistemes federals i integració de la diversitat; el sistema autonòmic espanyol, amb especial referència al País Basc; pluralitat lingüística i minories nacionals; i integració constitucional europea i governança multinivell.

 

 

Joaquín Martín Cubas

És doctor en Dret i en Ciències Polítiques.
 
Actualment és professor de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València. És director del Departament de Dret Constitucional i de Ciència Política i de l'Administració, de la Càtedra Pagoda de Govern Obert, Participació i Open Data, i del Centre Big History de divulgació científica i mediambiental.
 
Entre les seues publicacions amb caràcter general destaquen estudis com La Democracia y el Tribunal Constitucional (1996); La transición política valenciana (1998); Democracia e Internet (2001); El federalismo plurinacional (2013); La era de la política 2.0 (2014); i Constitución, política y administración: España 2017, reflexiones para el debate (2017).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Francisco Javier Palao Gil

 
És llicenciat i doctor en Dret i llicenciat en Geografia i Història, en l'especialitat d'Història Moderna. 
 
Professor titular d'Història del Dret en la Universitat de València, degà de la Facultat de Dret i director de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià. Professor de la Clínica Jurídica (per la Justícia Social). Forma part, com a vocal, de la Comissió de Codificació Civil Valenciana. 
 
Les seues línies d'investigació se centren en la tradició jurídica i en les doctrines polítiques de l'Edat Moderna, en la història del dret de l'antic regne de València i en la història de les universitats. 
 
Ha publicat diversos articles i ponències sobre dret i política en la Corona d'Aragó i en l'actualitat prepara una monografia: Foralisme en temps de privació: els valencians davant l'abolició dels furs.
 
 
 

Zulima Pérez i Seguí

És doctora en Dret i llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració.
 
Professora de Dret Constitucional en la Universitat de València, i de diferents màsters i diplomes. Ha sigut professora col·laboradora de l'IVASPE. Ha realitzat estades d'investigació en el Center for Constitutional Studies and Democratic Development de la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Bolonya, en la Paul H. Nitze School of Advanced International Studies de la Universitat Johns Hopkins a Bolonya (SAIS Europe), així com en la Universitat de Pàdua i en l'Institut de Federalisme de l'Acadèmia Nacional de Dret i Ciències Socials de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina).
 
Ha format part com a investigadora de diferents projectes d'investigació, sent els seus principals camps d'investigació el federalisme, l'organització territorial de l'estat, el dret autonòmic, la reforma dels estatuts d'autonomia, la regeneració democràtica i la funció consultiva, on compta amb nombroses publicacions científiques. Va ser regidora de l'Ajuntament d'Alcoi entre 2003 i 2007 i secretària autonòmica de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació des de 2015 fins al seu nomenament com a sotssecretària de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic al maig de 2018.
 
 
 
 
Argelia Queralt Jiménez
 
És doctora en Dret i professora de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona.
 
Participa activament en diferents projectes d'investigació i és membre del Grup d'Estudis Constitucionals i Europeus. Les seues principals línies d'investigació són la protecció judicial dels drets i llibertats fonamentals i els processos d'integració política. 
 
És autora d'aproximadament 30 publicacions i dues monografies: El Tribunal de Estrasburgo: una jurisdicción internacional para la protección de los derechos fundamentales (2003); i La interpretación de los derechos: Tribunal de Estrasburgo del Tribunal Constitucional (2008). 
 
També s'ha dedicat a l'estudi de l'organització territorial de l'Estat, els drets de participació i als estudis de gènere. És membre de la Junta de l'Associació de Constitucionalistes Espanyols (ACE). Actualment és la directora editorial d'Agenda Pública. 
 
 
 
 

María Concepción Torres Díaz

 
És professora de Dret Constitucional. Advocada i, actualment, secretària de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. 
 
Analista en Agenda Pública i columnista en mitjans com CTXT, Bez.es, Tribuna Feminista, elperiódico.com, eldiario.es i uns altres.
 
El seu àmbit de recerca se centra en l'iusfeminisme, el constitucionalisme crític, educar en la no-violència, la bioètica, els biodrets i la perspectiva de gènere en la docència universitària.