Diàlegs d'Estiu 2018

Fonamentalismes religiosos, política i convivència

Fonamentalismes religiosos, política i convivència

Dimarts 10 de juliol, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h

Seu universitària Ciutat d'Alacant


La tolerància no ha estat precisament una virtut que haja caracteritzat les religions, ni en el comportament amb els seus fidels ni en la seua actitud davant la societat. La majoria de les religions han imposat un pensament únic i han perseguit, castigat i expulsat del seu si als creients considerats dissidents i heterodoxos. En la seua relació amb la societat han envaït espais civils que no eren de la seua competència, moltes vegades per la força. 
Per això mateix, el diàleg interreligiós ha brillat per l'absència. Una de les seues pràctiques més esteses ha sigut la intolerància, que avui adopta la forma extrema de fonamentalisme, molt present sobretot en les religions monoteistes. Extremisme que es converteix en violència superlativa quan es materialitza en accions de terrorisme que sacsegen periòdicament el nostre món.
Sol associar-se fonamentalisme amb Islam, però el trobem en l'àmbit polític, econòmic, cultural, patriarcal... també de les democràcies d'Occident. És el fenomen del nostre temps i necessita ser analitzat per poder desactivar-lo i així prevenir i minimitzar l'acció terrorista.
 

Ponències
 
Un fantasma recorre el món: els fonamentalismes!
Juan José Tamayo (director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions. Universitat Carlos III de Madrid)
 
Del fonamentalisme al terrorisme: un camí sense tornada?
Waleed Saleh (professor d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid)
 
Hi ha alternativa: el diàleg entre religions
Margarita Pintos (presidenta de l'Asociación para al Diálogo Interreligioso de la Comunitat de Madrid)
 

 

Taula redona

Amistats perilloses: del púlpit a la política. Religió i espai públic

– Models de relació entre religió i política. Juan José Tamayo

– L'Islam polític. Waleed Saleh

– Dones i religions. Margarita Pintos 

 
 
 

Margarita Pintos de Cea-Naharro

És teòloga feminista i presidenta de l'Asociación para el Diálogo Interreligioso de la Comunidad de Madrid (ADIM).
 
Directora del Seminari de Teologia Feminista, els seus últims treballs se centren en la recuperació de les nostres avantpassades que configuren la nostra genealogia com a cristianes feministes. 
 
Professora convidada en la Universitat Carlos III amb cursos sobre «La dona en les religions monoteistes», «Violència sobre les dones» i «Qüestions de gènere». Professora convidada en la Universitat Menéndez Pelayo. 
 
Membre de l'Associació Teològica Juan XXIII. 
 
Ha publicat La mujer en la Iglesia (1990); Budismo y cristianismo en diálogo (2009); La educación religiosa en una sociedad pluralista (2010); Las mujeres en las religiones (2011); Concepción Gimeno de Flaquer. Del sí de las niñas al yo de las mujeres (2016); i La Oca de las Mujeres (2016).
 
 
 

Waleed Saleh Alkhalifa

És doctor en Estudis Àrabs i Islàmics i llicenciat en Filologia Àrab i en Filologia Hispànica.
 
Nascut a l'Iraq, en la fronterera ciutat de Mandali, destruïda i abandonada pels seus habitants durant la guerra entre l‘Iran i l'Iraq (1980-1988), es va traslladar a Bagdad en 1968 per a realitzar els seus estudis universitaris. En 1973 va començar la seua vida laboral com a professor de llengua i literatura àrabs en diferents ciutats. Per raons polítiques es va veure obligat a abandonar el seu país en 1978 i es va instal·lar al Marroc. Un nou exili el va portar a Espanya en 1984. A Madrid es va dedicar a treballar com a corresponsal d'al-Sharq al-Awsat, un periòdic àrab que es publica a Londres. En 1991 es va traslladar a València per a treballar com a professor de llengua àrab a l'Escola Oficial d'Idiomes i des de 1997 és professor titular del Departament d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid. 
 
És autor d'una quinzena de llibres, entre ells diversos manuals d'ensenyament de l'àrab per a hispanoparlants, a més de Siglo y medio de teatro árabe (UAM, 2000); El ala radical del Islam: el Islam político realidad y ficción (Siglo XXI, 2007); Amor, sexualidad y matrimonio en el Islam (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2010); Librepensamiento e Islam (Tirant, 2016). Entre les seues traduccions a l'àrab es troben dues obres de García Márquez: Doce cuentos peregrinos i Del amor y otros demonios. Així mateix, ha traduït obres de l'àrab, entre les quals: La cabeza de Yabir i El Mamarracho (teatre). A més, és col·laborador habitual dels mitjans de comunicació d'Espanya i del món àrab.
 
 
 

Juan José Tamayo Acosta

És doctor en filosofia i teologia.
 
Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions «Ignacio Ellacuría», a la Universitat Carlos III de Madrid. Investigador en l'Institut Universitari d'Estudis de Gènere de la Universitat Carlos III i de l'Institut DEMOSPAZ, de la Universitat Autònoma de Madrid. I professor convidat en nombroses universitats europees, africanes, llatinoamericanes i nord-americanes.
 
És autor de més de 70 llibres, entre els quals cal citar: Fundamentalismos y diálogo entre religiones (2009); Desde la heterodoxia. Reflexiones sobre laicismo, política y religión (Ediciones El Laberinto, 2006); En la frontera. Cristianismo y laicidad (Editorial Popular, 2010); Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica (Fragmenta, 2013).